Els documentalistes de la tele: 60 anys de l’arxiu de TVE

cete-documentalista1

Els documentalistes audiovisuals són els professionals responsables de gestionar el fons documental dels mitjans de comunicació; en alguns mitjans hi ha departaments de Documentació, en uns altres, formen part d’una altra secció del mitjà ja que les dimensions i característiques del mateix no permeten tenir entitat pròpia o són personal contractat que pertanyen a productores; també existeixen documentalistes especialitzats assignats exclusivament a un programa.

Radio Televisió Espanyola (RTVE) ha celebrat els 60 anys del seu arxiu. Un arxiu que compta amb 16 milions de documents i que preserva el patrimoni audiovisual d’Espanya (d’una gran part del segle XX i les primeres dècades del XXI). El fons documental de RTVE conté tot tipus de documents: donis de partitures, col•leccions de premsa, de fotografia, l’arxiu sonor de Ràdio Nacional, l’arxiu audiovisual de TVE, el NO-DO, entre uns altres i està totalment digitalitzat i accessible a la web.

La documentació audiovisual digital
Amb la digitalització dels continguts audiovisuals el territori i les fronteres entre els perfils professionals que treballen en els mitjans s’han desdibuixat. També ha desaparegut l’arxiu físic, l’espai que omplien fins a fa pocs anys els metres i kilòmetres lineals de prestatgeries de cintes analògiques ho ocupen ara els robots i les targetes de petabites.

Actualment els documentalistes audiovisuals han de competir, cooperar i col•laborar més amb els redactors, ja que el mateix càmera o periodista pot ingestar les imatges, buscar i seleccionar els continguts sense l’ajuda d’un documentalista. Tot això és possible, en el cas de TVE gràcies al gestor documental únic, ARCA, que integra les anteriors bases de dades fragmentades i va ser dissenyat tenint en compte les necessitats de tots els perfils d’usuaris de la cadena.

De totes maneres, la labor del documentalista no ha parat d’adaptar-se i té més sentit que mai a causa de l’abundància d’informació, el valor afegit que aporta, la creació de contingut i també la proactivitat dins del mitjà de comunicació (com per exemple l’elaboració de biografies, cronologies de l’any o digitalitzant el contingut analògic —és important esmentar la complexitat i cost elevat de la digitalització dels fons audiovisuals de les televisions).

Un dels reptes a curt termini que afronta la professió és l’automatització, és a dir, aquelles eines que substitueixen en part la descripció de les imatges i etiquetatge automàtic, aquells processos mecànics que estalviaran temps i facilitaran que menys persones puguin fer més treball; quan arribi el moment, el documentalista haurà d’aportar el know how.

Formació especialitzada
El curs d’especialització Documentalista audiovisual i Film Researcher de la UOC imparteix actualment la seva setena edició i se centra a ampliar els continguts de l’assignatura Documentació audiovisual del Grau d’Informació i Documentació. Amb les assignatures de Documentació cinematogràfica, Documentació en televisió i Film Researcher els alumnes obtenen una visió completa i molt pràctica d’aquest perfil professional.

Més informació:
60 años TVE
Mesa redonda: Horizontes profesionales de los documentalistas en el sector audiovisual
Conferencia inaugural: retos en el fondo documental de RTVE
#60AñosArchivoTVE

Informació facilitada per Candela Ollé

This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply