Quins són els reptes de l’educació de demà?

UOC_MEET
El passat dijous 15 d’octubre va tenir lloc un nova sessió mensual del UOCmeet. Aquest cop per parlar de Quins són els reptes de l’educació de demà? Els protagonistes van ser l’Alfons Cornella i en Xavier Aragay i va conduir la sessió Teresa Guasch, directora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

L’Alfons Cornella, fundador d’Infonomia, va començar la seva intervenció partint de la idea de “un ensenyament que doni respostes a algú que no te preguntes és un fracàs”. Els canvis en l’ensenyament han de venir més de la mà del model pedagògic que no pas de les eines. En contra de les tendències a basar tot el nostre funcionament en les noves tecnologies, Cornella defensava que “hem de ser més humans”. Hem de ser més creatius i imaginatius. I ens hem de focalitzar en el procés d’aprenentatge no en el de l’ensenyament. Els millors professors- deia Cornella- están a escoles amb pocs recursos. I més important que saber com aprenem és saber què aprenem. La qüestió està en afavorir que els nens siguin més integradors i més experimentadors, despertant la seva curiositat, la seva creativitat i la seva imaginació.

Tot seguit, en Xavier Aragay, director general de Fundació de Jesuïtes Educació, va iniciar la seva intervenció afirmant: “per nosaltres educar no és només formar alumnes, sinò acompanyar-los en el desenvolupament del seu projecte vital”. Tot i que tothom pensa que l’educació s’ha de canviar, que el model no acaba de funcionar, no hi ha un diagnòstic comú sobre quin és el problema i molt menys com arreglar-ho. El diagnòstic que des de la Fundació de Jesuïtes Educació donem –continuava Aragay- és que la l’escola està sobresaturada, el model està esgotat. Amb el temps les escoles han anat assumint més competències, tot recau sobre les escoles. Cal, per tant, rebaixar el nivell d’activitat que les escoles fan. Això comporta un canvi cultural. Hem de passar de centres d’ensenyament a centres d’aprenentatge –concloïa Aragay- .

Tots dos ponents, van coincidir en que aquest canvi cultural és complex i que implica a professors, families, etc. Però creien que la clau està en que l’aprenentatge sigui el centre del model pedagògic, afavorint que els alumnes tinguin un paper més actiu, aprenent fent (learning by doing) i aprenent per projectes, resolent problemes i reptes reals.

Informació facilitada per Sandra Sanz

This entry was posted in Informacions diverses, Notícies. Bookmark the permalink.

Leave a Reply