Jaume Raventós és Enginyer Químic per l’Institut Químic de Sarrià. Ha desenvolupat la seva carrera professional com a consultor i formador TIC en empreses i centres de formació, dissenyant aplicacions de gestió i sistemes de bases de dades. Participa en programes de promoció econòmica en Ajuntaments i, des de 1999, col·labora amb els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
Comenta’ns una mica cóm son les assignatures de les que ets en aquests moments (i has estat abans) consultor de la UOC
En la Llicenciatura de Documentació, sóc consultor de l’assignatura obligatòria Sistemes informàtics. L’objectiu és proporcionar uns fonaments sòlids en les diverses vessants de les tecnologies de la informació que permetin l’estudiant aprofitar les possibilitats que ofereixen i comunicar-se eficaçment amb els especialistes en la matèria davant qualsevol necessitat d’informació en una organització.
Actualment, també imparteixo Bases de dades que forma part del bloc de matèries obligatòries del Grau d’Informació i Documentació. L’assignatura, de la qual he redactat part del contingut, emfatitza l’aplicació pràctica dels sistemes de gestió de bases de dades relacionals fent ús dels llenguatges per a la seva creació i explotació. També s’estudien els elements que ha de tenir la interfície de consulta de les bases de dades documentals, la metodologia per a la seva creació i les tècniques de recollida de dades per a la seva avaluació.
Quina relació guarden amb la documentació conceptes que escoltem cada dia com dades, informació i coneixement?
Entre aquests conceptes s’estableix una gradació jeràrquica en l’anomenat procés informacional. La dada, com a unitat mínima d’informació que caracteritza un objecte o esdeveniment, està continguda en el document i només s’activa quan surt d’aquest per a una utilitat concreta que li dóna caràcter d’informació. Aquesta, en arribar al cervell, produeix un procés mental que activa les neurones: el procés pensant. Un cop entesa i compresa la informació, s’elabora el coneixement que s’usa en la presa de decisions. Un pas més enllà, la saviesa implica un grau més alt de consciència de l’abast del coneixement i una capacitat de contextualització més àmplia.
El pedagog Páez Urdaneta fa una reflexió interessant: “En l’antiguitat, l’home occidental volia ser savi; després l’home modern va voler ser coneixedor; l’home contemporani sembla acontentar-se amb estar informat; i possiblement l’home del futur no estigui interessat en altra cosa que a tenir dades”.
Com és el dia a dia del teu treball com a consultor?
En la meva activitat diària com a consultor entro en el fòrum de les assignatures que imparteixo per tal de dinamitzar l’aula i resoldre els dubtes i les dificultats dels estudiants sobre els continguts didàctics i les activitats que els proposo durant el curs. Al principi del semestre programo l’assignatura i planifico la meva activitat a l’aula. També preparo els enunciats de les practiques d’avaluació continua i les proves d’avaluació final.
Intento promoure el treball col·laboratiu, facilitar el coneixement i estimular el sentit crític i la capacitat reflexiva. Aquesta última competència és fonamental tant en la formació dels estudiants com en el treball docent.
Què és el que més t’agrada i agraeixes de la comunicació en línia amb els alumnes?
El que més m’agrada és establir una bona empatia amb l’estudiant, acompanyar-lo en el seu procés d’aprenentatge i dedicar el temps necessari a atendre les seves necessitats particulars. Un aspecte que m’entusiasma és potenciar l’aprenentatge proactiu amb l’ús progressiu de les eines web 2.0 en les aules. Agraeixo molt la critica constructiva i les propostes dels estudiants, que em permeten introduir millores i augmentar l’efectivitat del procés d’ensenyament/aprenentatge en cursos posteriors. Al final del curs em satisfà rebre dels estudiants el reconeixement per la meva feina i dedicació com a docent.
Fora de la UOC imparteixes docència presencial ? Quines diferències i quins avantatges i inconvenients veus a l’ensenyament en línia respecte al presencial, per l’alumne i pel docent?
Sí, faig formació presencial de matèries científiques i informàtiques. Mentre en la formació presencial el protagonisme rau en el docent, en l’ensenyament en línia l’estudiant és el centre del procés i té un paper molt més actiu. Encara que el docent fixi els terminis, és l’estudiant qui administra el seu temps i estableix el seu ritme de treball.
L’educació en línia aprofita els avantatges que ofereixen les noves tecnologies, especialment l’asincronia, és a dir, la no necessitat de coincidir en el temps i l’espai amb el formador ni amb els companys. Al poder treballar off-line, l’estudiant i el docent poden realitzar les seves participacions de manera meditada. Un altre avantatge de l’ensenyament en línia, tant per a l’estudiant com per al docent, és que ajuda a reforçar la responsabilitat i l’autonomia, ja que requereix un alt nivell d’autodisciplina i planificació, totes elles qualitats molt valorades en el mercat laboral.
A més, l’intercanvi d’opinions, el treball cooperatiu i la interacció amb companys/es i consultor en els espais de comunicació de l’aula virtual (fòrum, espai de debat, wikis…) enriqueixen el procés d’aprenentatge creant una comunitat on tots aprenen de tots. D’altra banda, l’estudiant que compagina l’estudi amb la feina, pot aplicar ràpidament en el seu lloc de treball els coneixements i les competències adquirits i contrastar-los amb els col·legues de professió.
Algun avantatge específic per al docent?
Sí. El feedback que es produeix en l’ensenyament en línia permet al formador conèixer si l’estudiant va assolint els objectius fixats inicialment.
Quins altres temes t’interessen a nivell professional?
La documentació musical i les bases de dades de música. La meva experiència en la radio i la meva afició com a col·leccionista de discos m’han permès conservar una extensa hemeroteca musical que evidencia l’evolució del tractament de la informació musical des de la premsa escrita tradicional fins a l’actual periodisme digital. Un altre tema és l’aplicació de les metadades de recursos digitals i documents en diversos àmbits com el disseny instruccional (objectes d’aprenentatge).
Com veterà a la UOC, quins canvis has observat de perfil d’estudiants amb el pas del temps o comparat amb la primera època?
Anys enrere, el nostre estudiant era principalment un diplomat en Biblioteconomia i Documentació que treballava en una biblioteca pública i cursava els estudis de llicenciatura per a actualitzar els seus coneixements i poder millorar la seva situació laboral. Gradualment, el perfil ha anat canviant cap a un alumnat més jove i familiaritzat amb les TIC i les eines 2.0 (la majoria són nadius digitals) que cursa la seva primera carrera universitària a distància per a convertir-se en un professional de la informació capacitat per a exercir en contextos organitzacionals molt diversos.
Des de la teva perspectiva, com veus la situació actual i el futur del sector bibliotecari-documentalista?
Els efectes de la difícil situació actual s’evidencien en el descens de l’oferta pública de treball procedent dels centres que tradicionalment concentraven la feina en el sector (majorment, biblioteques i arxius). Per contra, creix la demanda procedent del sector privat (consultories i empreses relacionades amb Internet i les TIC) de perfils professionals més genèrics que comparteixen característiques amb altres professionals (especialment de l’àmbit de la comunicació) i que no requereixen una titulació especifica en Informació i Documentació. És el cas de community manager, gestor de continguts, especialista en màrqueting en línia, especialista SEO… Per a aprofitar aquestes oportunitats laborals, els professionals del sector han de seguir formant-se per a adquirir les competències tecnològiques i de comunicació demanades en el nou context. En aquest sentit, els graduats d’Informació i Documentació de la UOC estan preparats per a desenvolupar amb èxit la majoria d’aquests nous perfils professionals.
Per acabar, com animaries a un directiu a contractar un professional de la informació i la documentació?
Una organització o empresa que vulgui obtenir resultats a nivell de rendibilitat i competitivitat requereix un professional que s’ocupi de gestionar la documentació i la informació, la qual cosa facilita la presa de decisions eficients al disposar de la informació necessària en el moment oportú.
Per la seva formació multidisciplinar es tracta d’un professional flexible, amb una actitud positiva davant dels canvis i una visió àmplia per a captar noves oportunitats, que pot convertir-se en la mà dreta del directiu com a consultor en temes d’informació per la seva capacitat de generar, avaluar i filtrar críticament continguts rellevants, de desenvolupar i gestionar serveis i sistemes d’informació eficients, etc. Els beneficis que reporta la seva contractació fan que l’equip directiu es penedeixi de no haver-ho fet abans.