Entrevista Docublog a Eva Ortoll, professora UOC

foto eva ortollEva Ortoll és professora dels Estudis d’Informació i Documentació de la UOC des del 2001 i especialista en intel·ligència competitiva. Ha publicat recentment La inteligencia competitiva: evolución histórica y fundamentos (Trea).

Com expliques la feina que va donada de la mà de la sigla PRA (professor responsable d’assignatura) de la UOC?
Bé, tot i que a vegades és difícil d’explicar, les mateixes sigles parlen per elles mateixes. Les tasques associades a aquest rol es poden considerar l’esquelet de les assignatures que s’imparteixen a la universitat. La feina del PRA es basa en la conceptualització dels continguts de l’assignatura, el disseny i orientació metodològica per a que aquests continguts s’assoleixin de manera òptima i fer el seguiment de com estan funcionant les accions que s’han ideat. A banda, hi ha una important tasca de coordinació i treball en equip, m’estic referint a la coordinació amb l’equip de Consultors, que són una pota imprescindible per a que l’assignatura funcioni i, no només això, també per a que evolucioni. És molt estimulant tenir l’oportunitat de fer créixer una assignatura, semestre rere semestre, i a més saber que comptes amb un bon equip de professionals que contribueixen a aquest procés. D’ençà la meva incorporació a la UOC, el 2001, la figura del PRA ha anat evolucionant, però la seva essència no ha canviat: ajudar als estudiants a aprendre de la millor manera possible els millors continguts.

Comenta’ns quines assignatures coordines
Actualment, dins el Grau d’Informació i Documentació coordino les assignatures: Intel·ligència Competitiva, és a dir, el monitoratge i anàlisi d’informació externa a l’organització; Auditoria de la Informació, que se centra en l’anàlisi dels fluxos i recursos d’informació interns en una organització, Comportament Informacional, que estudia la conducta i hàbits dels individus en els processos d’accés i ús d’informació, tant interna com externa a una organització; i Gestió Integral de Biblioteques. També coordino alguna assignatura de postgrau, relacionada amb la Gestió de la Informació per a la Innovació i tutoritzo treballs de Final de Màster.

Com és el teu dia a dia?
Bé, tot i que sembli un tòpic: atapeït, atapeït però molt engrescador. En general el primer que faig, crec que com quasi tothom, és consultar el correu electrònic per detectar si hi ha alguna cosa urgent que cal resoldre. La distribució de la feina varia depenent de l’època del semestre i de les fites del calendari acadèmic que et marquen les accions a fer. Durant la setmana miro d’equilibrar la dedicació a les assignatures i la dedicació a les activitats de recerca. Com he comentat, aquesta dedicació no és simètrica durant el semestre, doncs hi ha períodes del calendari acadèmic que requereixen molta més intensitat que d’altres. Per altra banda hi ha les reunions, els seminaris de recerca, els congressos, etc. Això implica que no hi hagi una setmana igual que l’altra. El què és més important és aplicar allò que recomanem al estudiants: fer una bona planificació de les fites a assolir (tant docents com de recerca) i adaptar aquesta planificació a possibles imprevistos. Per altra banda, el tipus de feina que tenim permet que mentre esperes el tren o que el teu fill acabi de jugar amb els amics, tu estiguis repassant els darrers correus, o dedicant un temps a acabar alguna feina puntual que no requereixi molta concentració. Repeteixo, el més important és tenir una bona planificació.

Quins avantatges i inconvenients hi trobes entre la formació presencial i l’ensenyament a distància?
Anteriorment havia impartit formació presencial a la Universitat Rovira i Virgili, però en els darrers anys, m’he dedicat exclusivament a la docència virtual. L’avantatge principal de l’ensenyament presencial és òbviament la naturalitat i espontaneïtat de la comunicació amb els estudiants, així com la capacitat d’improvisació. Amb la virtualitat, perds la immediatesa i naturalitat de determinades respostes o converses amb els estudiants. Com a docent a distància, l’avantatge és l’organització del temps i sistematització de les tasques.

Has estat estudiant de la UOC abans de ser-ne professora?
Vaig fer un curs de formació continuada, poc abans de començar com a consultora, i em va captivar el sistema i l’atenció que vaig rebre per part dels consultors i la qualitat dels materials docents.

Què és el que més t’agrada i agraeixes de la comunicació en línia amb els alumnes?
Tot i que abans he dit que es perd naturalitat i immediatesa, també és cert que la comunicació en línia t’obliga a reflexionar molt bé sobre les teves respostes i això et permet, indirectament, madurar i créixer com a professional doncs fas una tasca de reflexió i d’autocrítica que d’altra manera no faries (et llegeixes un parell de vegades un missatge abans de contestar-lo i enviar-lo, i això, d’alguna manera, fa que t’estiguis avaluant constantment). Per altra banda en general els estudiants perden la vergonya i expressen les seves opinions amb una “proximitat” i confiança que potser d’altra manera no farien.

Quins canvis has observat de perfil d’estudiants amb el pas del temps o comparat amb la teva època?
D’ençà la meva incorporació a la UOC sembla que els estudiants són més madurs pel que fa a la seva autonomia en el procés d’aprenentatge en línia, autonomia en el sentit d’estar molt més avesats a les dinàmiques de treball intrínseques en aquest tipus d’aprenentatge, suposo que aquesta maduresa es deguda, bàsicament per la major solidesa de les seves competències digitals. Una cosa que no ha canviat és la seva capacitat d’esforç i les ganes d’aprendre, i espero que això no canviï mai.

Quines temàtiques de recerca estàs treballant darrerament?
La meva tasca de recerca emmarca dins el grup KIMO, de la UOC, on hi formen part altres companys dels Estudis. Per una banda continuo amb una de les línies de recerca que vaig encetar ara fa un temps, concretament sobre Intel·ligència Competitiva. En aquesta línia estem aprofundint en els aspectes teòrics de la disciplina i també en com la Intel·ligència Competitiva s’aplica per al creixement i desenvolupament d’un territori, és a dir, estem aprofundint en lo que s’anomena Intel·ligència Territorial. Per l’altra, dins el projecte d’I+D KIBIS, analitzem els processos d’intercanvi de coneixement dins grans experiments científics, com l’ATLAS, al CERN de Ginebra, i quin tipus de dinàmiques de col·laboració científica es generen en un context de Big Science.
A banda, continuo mantenint col·laboracions externes, a més petita escala, amb la Universitat de Loughborough d’Anglaterra i amb la Carlos III de Madrid, en la primera també sobre aspectes relacionats amb l’intercanvi de coneixement a les organitzacions, i en la segona, continuem amb la línia d’anàlisis de patents i gestió d’informació per a la innovació.

Darrerament has publicat amb la Montserrat García “La inteligencia competitiva: evolución histórica y fundamentos”. Pots explicar breument què és la Intel·ligència Competitiva i quina relació té amb la Informació i Documentació?
De manera molt sintètica podríem dir que la IC és una activitat que es focalitza en la recollida i anàlisi d’informació externa a una organització per tal de donar suport a la presa de decisions. La IC fa un monitoratge sobre aquells aspectes de l’entorn que poden afectar o interessar per l’activitat d’una organització. La relació de la IC amb la Informació i la Documentació és clara atès que la “matèria primera” de la funció d’IC és la informació i tots els processos i tècniques associats a la seva identificació, captura i, sobre tot, el seu anàlisi i difusió.

En poques línies, de què tracta el vostre llibre?
El llibre ha estat el resultat de força anys de recerca. De fet el llibre fa un recull de les principals aportacions científiques publicades a partir de 2002 sobre el tema. En un primer bloc analitzem aspectes terminològics i conceptuals, i posem de manifest les aportacions teòriques de diferents disciplines que han treballat el tema; en la segona part del llibre realitzem un marc comparat dels models que existeixen per abordar les pràctiques d’IC (organització de la funció, processos, factors que incideixen en les pràctiques i elements d’avaluació); en un tercer bloc analitzem les polítiques de les administracions públiques per impulsar aquesta funció a les empreses i finalitzem el llibre amb una proposta d’integració de marcs que faciliti l’estudi i disseny de pràctiques.

Algunes publicacions
Ragsdell, G; Ortoll, E; Norris, M. (2013). “Knowledge management in the voluntary sector A focus on sharing project know-how and expertise”. KMRP: Knowledge Management Research and Practice (en premsa).
García, M.; Ortoll, E. (2012). La inteligencia competitiva: evolución histórica y fundamentos. Gijón: Trea
Lascurain, L. et al (2010). “Capacidad innovadora de la Comunidad de Madrid a partir de las patentes concedidas entre 1996-2007”. Revista Española de Documentación Científica, v. 33. n. 3, pp. 458-479
Ortoll, E; Garcia, M. (2008). La Intel·ligència Competitiva. Barcelona: Ediuoc.

This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply