Qui és qui. Entrevista a Alexandre López-Borrull

Seguim amb les presentacions: el nostre qui és qui. Avui és el torn d’Alexandre López-Borrull és Llicenciat en Química per la UAB, Llicenciat en Documentació per la UOC, doctor en Químiques també per la UAB i des del 2007 professor dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació.
 
Com expliques la feina que va donada de la mà de la sigla PRA?
 
Bé, sempre es fa difícil explicar el nostre paper, a mi m’agrada pensar que som els garants de la qualitat acadèmica del procés d’aprenentatge dels nostres estudiants. És a dir, des d’un pas més enllà que els consultors, veiem que tot sigui correcte. És una visió més àmplia que un professor presencial, perquè també tenim decisions a prendre com la selecció de Recursos Humans i la creació de continguts, que fa que el compromís i la implicació siguin majors.
 
Comenta’ns quines assignatures coordines.
 
Més enllà de mantenir encara assignatures de la Llicenciatura en procés d’extinció, porto diverses assignatures optatives, i per tant, més especialitzades, algunes de les quals actualment estem en procés de desenvolupar-les. Altres, provenen de l’adaptació de la llicenciatura, com ara Preservació de Recursos d’Informació Digital. El que em porta, segur, més temps és la gestió del Treball Final de Grau, atès que també en sóc consultor d’una de les tres vies, la d’articles d’investigació.
 
Com és el teu dia a dia?
 
No crec que sigui massa diferent de la resta de persones que treballen amb un ordinador. El primer que faig els matins és començar la lluita contra les banderetes aixecades, és a dir, llegir tots els nous correus i provar de buidar el màxim la safata d’entrada. El que puc, ho resolc, el que no ho redirigeixo i arxivo el que no em demana acció. A partir d’aquí i el temps que això inclogui, et permets decidir, en el dia a dia, si, havent passat per les aules a fer una ullada general, et pots dedicar, com voldries, a les tasques més de mig i llarg termini, normalment relacionades amb la recerca.
 
Quines temàtiques de recerca estàs treballant darrerament?
 
Formo part del grup de recerca KIMO, amb altres companys professors també de la casa. Tenim un projecte lligat a la gestió del coneixement en organitzacions molt grans com ara el CERN, i què implica com a exemple i com a paradigma. A la vegada, sempre provo de tenir temps per a petits projectes de recerca propis, normalment lligats a les fonts d’informació en Ciència i Tecnologia, en especial las revistes científiques i els repositoris.
 
Si has fet o fas formació presencial, quins avantatges i inconvenients hi trobes amb l’ensenyament a distància?
 
Vaig estar molts anys a l’Autònoma com a professor presencial, i haig de reconèixer que per a mi va ser un canvi la UOC. Primer vaig ser-hi consultor i finalment vaig ser-ne professor. El principal canvi per mi és la planificació prèvia de tot el procés i el temps que necessites per lligar-ho tot. En la presencial tenies possiblement més graus de llibertat i a la presencial te n’adones que formes part d’un procés en constant moviment que implica molt més personal de Gestió, bàsics per a tot allò que volem fer o volem implementar. La resta, és la generació d’una confiança amb l’alumne. La seva autonomia és el seu principal repte, i a això cal dedicar una especial motivació i seguiment.
 
Has estat estudiant de la UOC abans de ser-ne professor?
 
Vaig ser estudiant de la Llicenciatura de Documentació aquí a la UOC. Jo provenia del món cientificotècnic, sóc químic també, i per tant em va ser bàsic poder estudiar-ho, i no tenia cap més opció que fer-ho de forma virtual. Penso que és una experiència bàsica per a poder ara tenir una major empatia amb els alumnes. Ser comprensiu no vol pas dir ser menys exigent, però permet adaptar-te molt ràpidament a les circumstàncies que apareixen en un semestre.
 
Imparteixes formació o fas recerca a altres universitats?
 
Al principi d’arribar aquí a la UOC vaig continuar sent professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després, per temes de dedicació, vaig deixar-ho. Actualment amb la crisi i la situació actual de molts bons professors associats que no han estat renovats, diguem-ho així, es fa més difícil.
 
Quant a la recerca, no formalment a través d’algun projecte de recerca subvencionat, però sí que provo d’anar fent petits projectes amb algun dels meus antics companys de l’Autònoma.
 
Què és el que més t’agrada/agraeixes de la comunicació en línia amb els alumnes?
 
M’agrada, curiosament, al punt de no pensar que estàs emprant l’ordinador. A través de missatges asíncrons, pots arribar a generar un debat que et fa sorgir noves idees i nous debats. Quan arribes a aquest punt que el cap va més ràpid que el propi teclejar, com en una personal pluja d’idees, és molt satisfactori.
 
L’altra part més agraïda és sens dubte, el moment del tancament, no només si omplen o no enquestes de satisfacció, sinó aquell petit comentari, agraïment que tot sovint arriba en algun dels missatges de tancament de l’assignatura, sobretot en aquelles més de final de recorregut acadèmic.
 
Quins canvis has observat de perfil d’estudiants amb el pas del temps o comparat amb la teva època?
 
Tinc una sensació major, i no només amb els estudiants, sinó també amb companys i amics, que tots sembla que tinguem menys temps per a fer-ho tot. Més enllà del fet que sigui cert o no, crec que hi ha una part psicològica. Però tot i així, no deixa d’admirar-me les renúncies diàries i constants que fan els nostres alumnes, del seu lleure, per a poder estudiar. Si a més a més, saps que el teu Grau té una millor capacitació per a millorar professionalment, penso que els estudiants, a banda de ser pràctics i voler enllestir el més ràpid possible, possiblement són més exigents en allò que volen i de quina forma ho volen.
 
Agraïm a l’Àlex el temps dedicat, i esperem que sigui de l’interès de la comunitat UOC.

About Candela Ollé

Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
This entry was posted in Explora la UOC, Persones and tagged , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply