Entrevista a Carme Fenoll

Si fem una mirada als darrers anys, en quin moment et quedes de l’etapa de directora de la biblioteca de Palafrugell?
 
En el de l’any 2011, celebració del 10è aniversari de la Biblioteca. Una data assenyalada et permet fer repàs dels projectes engegats i consolidats, que en aquest cas són molts. També et permet celebrar-ho amb tots els còmplices del bon funcionament d’un equipament tan social com aquest.
 

Què ha suposat ser escollida la nova cap del Servei de Biblioteques?

 
A nivell professional, un repte molt important. Tinc la possibilitat d’estar a la primera línia de les decisions de les polítiques bibliotecàries del país. Aquest plus de responsabilitat em motiva per fer les coses bé i escoltar les veus dels diferents agents implicats i visions del sector. També em dóna la possibilitat d’aportar la visió dels professionals de primera línia al territori.
 
A nivell personal, una satisfacció molt gran al veure que s’ha valorat la meva tasca al capdavant d’una biblioteca mitjana i allunyada de Barcelona. I també un canvi important en les meves rutines pel fet de treballar a 150 km. de casa.
 

Com és una jornada laboral? Explica’ns-ho.

 
El Servei de Biblioteques de la Generalitat es troba a la 3a planta de l’edifici de la nova Filmoteca de Catalunya, al Raval. Jo hi arribo a les 7 del matí i aprofito per revisar l’agenda i preparar les múltiples reunions del dia (4 o 5 de mitjana).
 
Intento posar-me al dia dels temes que ocupen les 4 seccions del Servei: Planificació i cooperació bibliotecària; Serveis digitals; Coordinació territorial; Gestió de la col·lecció i també la Cepse.
 
Bona part de la jornada la passo responent correus electrònics: peticions d’informes valoratius, supervisió de decisions de l’equip del Servei, etc.
 
Les meves jornades no són massa rutinàries perquè cada dia escolto projectes nous i sovint vinculats també amb altres àrees de la Direcció General de Cooperació i Promoció Cultural. Més o menys, un matí a la setmana també em desplaço a algun municipi de Catalunya per parlar amb els responsables municipals de la seva planificació bibliotecària.
 
Intento acabar la meva jornada a les 19h. però sovint assisteixo a presentacions de llibres o actes culturals diversos, doncs penso que la presència en aquestes activitats també revertirà en positiu en la meva tasca.
 
Quins projectes esteu/às liderant?
 
A juliol de 2012, per posar tres exemples de grans projectes: el nou PUOSC-PEB que permetrà la construcció de nous equipaments bibliotecaris; la nova plataforma de préstec digital nacional o la redacció del desenvolupament del Pla de foment a la lectura. El gran projecte però és la redacció d’un nou Pla de biblioteques de Catalunya.
 
Quin és l’estat “de salut” de les biblioteques a Catalunya tot i la crisi econòmica-social?
 
Per sort, el desplegament del Mapa de biblioteques de Catalunya està molt avançat i les biblioteques públiques són un referent molt important en les polítiques culturals de molts municipis. El millor de les nostres biblioteques són els seus professionals, en bona part molt motivats. La crisi ens obligarà a ser molt més creatius i desenvolupar estratègies per fer-nos més imprescindibles.
 
Des de l’any 1999 ets tutora de la UOC. Quines són les principals orientacions que dones als estudiants?
 
Les mateixes orientacions que intento donar als professionals que em trobo a territori: que posin el cor en la feina que fan, que es creguin al màxim la seva professió i que estiguin oberts als canvis en el sector. Intento donar-los a conèixer activitats i agents que els ajudaran quan finalitzin els seus estudis (COBDC, congressos).
 

Què valoren més els alumnes de les funcions tutorials?

 
La resolució ràpida i concreta dels seus dubtes. La idea és intentar que els alumnes no es sentin sols dins la virtualitat de la UOC i tinguin en mi una figura de referència, amb nom i cognoms.
 
Vas ser un dels 4 estudiants que es van llicenciar en la primera promoció dela UOC el juliol de 2001. De la teva pròpia experiència, creus que pots donar algun consell o recomanació als estudiants actuals per al seu èxit acadèmic?
 
Que siguin exigents amb els estudis, que aprofitin tots els recursos i sobretot que preguntin tots els dubtes als consultors. Que la virtualitat no els impedeixi gaudir d’una bona experiència d’intercanvi entre companys i consultors.
 

Per a fer de tutora, com a directora de la biblioteca de Palafrugell o en el càrrec actual, quins coneixements consideres que t’han resultat més útils?

 
No perdre la perspectiva dels nostres usuaris. És a dir, a la biblioteca, tenir sempre present la meva experiència com a ciutadana-usuària de biblioteques; al Servei de biblioteques, no perdre la perspectiva dels bibliotecaris de primera línia i com a tutora de la UOC, recordar que molts alumnes es troben per primera vegada en un entorn virtual i innovador d’estudi.
 
Descriu-nos quines característiques, habilitats i competències hauria de tenir per tu un bon professional de la documentació.
 
Bàsicament tres: enfocament a l’usuari, flexibilitat i polivalència. La primera característica la trobo imprescindible, doncs podem caure en l’error de prioritzar els processos i no l’usuari; la flexibilitat perquè ens permet una adaptació contínua a uns canvis que ja ningú qüestiona i la polivalència perquè cada vegada les nostres tasques són menys estables i rutinàries.
 
Gràcies,
 

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural

About Candela Ollé

Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
This entry was posted in Explora la UOC, Persones, Relacions institucionals and tagged , , . Bookmark the permalink.

2 Responses to Entrevista a Carme Fenoll

  1. Joan says:

    Si us plau!!!!!!
    aquest “hechamos”!!!!!!!!!!!!! (de la primera pregunta)
    que estem a una universitat!

  2. Candela Ollé says:

    Joan,
    No hi ha excusa. Demano disculpes.
    Tot i això, informarem en breu que emprem l’ús del traductor per la versió ib.
    Salutacions,

Leave a Reply